1. 1993. La Plataforma d’Entitats de la Ribera, en coordinació amb la Conselleria de Cultura del Districte Ciutat Vella, proposa a Joan Puigdellívol una iniciativa cultural a la Ribera, amb el mandat exprés de “portar música al barri i crear una escola de música”


2. 1995. D’aquell encàrrec neix la Gran Festa de la Música de la Ribera, que al llarg del primer cap de setmana d’octubre converteix el barri en un pentagrama vivent, amb més de 100 concerts i un Acte Central a Santa Maria del Mar que omple la basílica; l’esdeveniment té una forta repercussió als mitjans de comunicació


3. 1996. Primera edició del Festival de Tardor Ribermúsica [FTR’96] el primer cap de setmana d’octubre, amb el mateix format de la Gran Festa: divendres nit, actuacions musicals a bars i restaurants; dissabte tarda, concerts i accions interdisciplinàries a museus, palaus, galeries, espais d’art, tallers d’artesania i botigues; nit, Acte Central a Santa Maria del Mar; diumenge matí, activitats al carrer i a les places


4. Des del seu naixement, el Projecte Musical de la Ribera té en compte l’especial configuració del teixit social del barri, i el seu impulsor inicia contactes amb els centres d’educació primària per implantar-hi activitats paral·leles dins de l’àrea de música, al temps que indaga en les mancances de tipus més social, en la resolució de les quals el fet musical pot jugar-hi un paper important


5. 1997. Ribermúsica es constitueix en associació i comença a rebre petits ajuts per part de l’Ajuntament de Barcelona i d’entitats com l’AiE per al Festival de Tardor, que ja es comença a perfilar com un dels signes identitaris de Ciutat Vella


6. 1995-1999. Ribermúsica endega diferents projectes derivats del Festival, que tindran continuïtat al llarg dels anys successius: Cicle de Concerts a les Galeries d’Art, activitats per municipis de Catalunya, concert dins de la Festa Major de la Ribera, Nadal a la Ribera, Els Concerts del Museu Barbier Mueller, Inclavstrum al Convent de Sant Agustí, etc.


7. Al mateix temps es van consolidant els tallers d’iniciació musical i les audicions als CEIP del Casc Antic, en col·laboració amb les AMPA i les àrees de música dels respectius centres, que s’hauran començat a implantar des dels mateixos inicis del projecte


8. 2000. El 12 de setembre es constitueix la Fundació Privada Ribermúsica, que reuneix en el seu patronat alguns dels noms més notables de l’escena ciutadana; l’acte té lloc al Palau Dalmases, seu aleshores d’Òmnium Cultural


9. Amb aquest aval, la Fundació comença a rebre el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i a veure incrementada la seva subvenció municipal, que comparteixen el Districte Ciutat Vella i l’Institut de Cultura; així mateix, el Festival comença a rebre ajuts per part de diferents patrocinadors privats


10. 1998. L’Institut de Cultura encarrega a Ribermúsica l’organització de Riber-Laia, concerts de música antiga als palaus del carrer Montcada dins de les Festes de Santa Eulàlia, que es completen amb el Concert Coral a Santa Maria del Mar


11. 1999-2000. Xifra rècord de participació al Festival de Tardor per part dels espais del barri: més de 140


12. 2000. El febrer Ribermúsica passa a ocupar un dels despatxos de l’equipament de Placeta de Montcada 14, que l’Ajuntament de Barcelona ha inaugurat com a nova seu de la Plataforma d’Entitats de la Ribera


13. 2000-2004. Increment de les activitats de Ribermúsica a fora del seu àmbit territorial (Mil·lenari de Lloret de Mar, Casa de Cultura de Xàvia, Nit de l’Art a Sant Cugat), així com les activitats de dinamització a centres comercials (Diagonal Mar, Maremagnum, La Roca Village) i les divulgatives a les obres socials de les caixes (Música per als no músics a Caixa Sabadell i Els artistes parlen de Música a Caja Madrid)


14. A partir de 2002 el Festival de Tardor es vincula a l’”any temàtic” proposat per l’Ajuntament o la Generalitat, dedicant-li l’Acte Central, i a partir de 2003 experimenta una ampliació a dimecres i dijous


15. 2003. El mes de gener, i gràcies a un ajut de la Fundació Caixa Sabadell, té lloc el primer taller intercultural de ritme i percussió amb un grup de joves tutel·lats del Centre Joan Salvador Gavina


16. 2005. Celebració del 10è aniversari: l’obra ‘Ribermúsica 10 anys!’, dedicada per Antoni Tàpies, serveix de cartell del Festival de Tardor ’05 (l’Acte Central, ‘El velatorio de Don Quijote’, emmarcat en l’Any del Llibre i el Quixot, té lloc al Saló de Cent); el 21 de juny s’ha organitzat al Passeig del Born l’Homenatge ciutadà a Jaume Aragall


17. 2005-2007. Notable increment de les activitats culturals i divulgatives: Dia d’Europa al claustre del monestir de Sant Cugat, Clausura del Forum Euromed Salut al TNC, cicle Picasso i Barcelona al Museu Picasso, Una festa per fer història al MUHBA, cicle Mozart segle XXI a Caja Madrid, Músiques de Pas al Museu Agbar (fins a 2010), concerts al Palau de la Música dins els Premis al Qualitat Mèdica i participació al Festival Sónar, mentre el Cicle de Concerts a les Galeries d’Art (inici 1997) s’ha expandit a les sales de tot Barcelona i diversos museus amb el nom de Sensorial


18. És també a partir de 2005 que experimenten un increment els encàrrecs de caràcter educatiu i social: musicoteràpia als Centres de Dia de l’Institut per a la Promoció Social i la Salut (2005-2006), projecte Música per viure als Clubs Caixa Catalunya de la Fundació Viure i Conviure, amb l’organització, en paral·lel, de les Trobades de Corals al Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música i l’Auditori de Barcelona (2006-2010)


19. 2006-2009. L’Institut de Cultura de Barcelona encarrega a Ribermúsica l’organització de tota la part musical de les Festes de Santa Eulàlia a Ciutat Vella amb els Concerts Infants i Patrimoni; també participa a La Nit dels Museus els anys 2008 i 2009


20. A partir de 2006 Ribermúsica consolida les seves pròpies activitats socials: Tantarantan! - Taller de ritme i percussió (2006), Ve-Ri-No-Tek - Veus, ritmes i noves tecnologies (2008), Riborquestra (2009), Bàsquet Beat (2009) i divideix el seu projecte en dues àrees: l’Àrea Cultural i l’Àrea Socioeducativa (ajuts del Districte Ciutat Vella dins del Pla per a l’Acollida de les Persones Immigrants, de l’Obra Social “la Caixa” i de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat)


21. El 19 de gener de 2007 hi ha un primer intent, sense èxit, de signar un conveni amb l’Ajuntament (reunió a la 5ª Tinència d’Alcaldia, amb la presència del seu cap, el president de l’ICUB, la gerent, el vicepresident de la fundació i el director)


22. El setembre de 2009, durant una reunió amb el Primer Tinent d’Alcalde i davant la imminència del 15è aniversari (2010), el director aconsegueix tancar un conveni bianual de 69.ooo euros amb l’Ajuntament


23. Aquest mateix any, la Fundació subscriu un altre conveni amb la Fundació Ariane de Rotshchild per desenvolupar la Riborquestra al llarg dels pròxims anys, i és també el 2009 que la Diputació de Barcelona s’incorpora per primera vegada com a institució subvencionadora del Festival de Tardor


24. 2010. Commemoració del 15è aniversari: Jaume Plensa dedica una obra a Ribermúsica que serveix de cartell al Festival de Tardor, reconvertit en la Gran Festa de Tardor Ribermúsica; l’Acte Central a Santa Maria del Mar presenta el poema escènic ‘Art, Ciència, Espiritualitat’, pròleg de la Pentalogia del Nou Món, que té com a font d’inspiració els principis i filosofia de Ribermúsica


25. Al 2010 s’escau també la creació del projecte coreogràfic de Ribermúsica amb Riberdansa (‘La Plage’ a la Sala Ovidi Montllor, ‘La Travesia’ a l’Antic Teatre i Barribrossa i ‘Quina’ a l’Espai Francesca Bonnemaison); també s’organitza la Desfilada Ribermoda al Passeig del Born


26. 2011. Última edició de la Gran Festa de Tardor Ribermúsica, amb la presentació, com a Acte Central, del capítol I de la Pentalogia del Nou Món: Catalans... i universals


27. Aquest mateix any, Ribermúsica és l’entitat invitada al Concurs de piano Maria Canals, que organitza el Palau de la Música Catalana, i s’organitza la Trobada Ribermúsica - Educació sense Fronteres


28. 2012. Arran de la notícia de no renovació del conveni municipal a partir de l’any següent (2013), el patronat de la Fundació decideix congelar les activitats el mes de juliol, just en el moment àlgid que aquesta comptava amb dotze professionals contractats i s’havia situat als primers llocs del rànquing institucional


29. El curs ’La música com a eina per al desenvolupament de la comunitat’ a la Universitat d’Estiu Ramon Llull serà la darrera activitat de la Fundació


30. El balanç final permet corroborar que Ribermúsica, en la seva trajectòria inicialment associativa i en els seus dotze anys d’etapa fundacional (de 2000 a 2012), ha estat una eina clau en la redescoberta i regeneració de la Ribera, per la seva capacitat d’articular un projecte de cohesió social a través del fet musical (fidelització de tots els estaments del barri entorn a un projecte comú) i per la irradiació al territori de les seves activitats de música comunitària (més de 170 infants i joves com a beneficiaris directes, més les seves famílies i altres d’indirectes)


31. A partir de desembre del mateix any (2012) s’entra en una etapa de transició, amb la constitució de l’Associació Amics de Ribermúsica, que treballarà per evitar que el projecte s’acabi malmetent i poder reorientar les activitats


32. Ribermúsica comença a renéixer a finals del 2014 amb la vetllada Nadal al carrer Banys Vells, i el 20 juny de 2015 s’organitza La gran catarsi d’una nit d’estiu a la zona artesanal de La Ribera, que recupera l’esperit del Festival de Tardor amb una clara redefinició de la seva línia programàtica i un notable refinament dels seus principis inspiradors


33. El mateix 2015 Ribermúsica col·labora amb els cicles ‘A l’estiu, música en viu’ de Piera (juliol) i Racons de Monistrol de Montserrat (setembre), en ambdós casos organitzats pels respectius ajuntaments


34. Arrel de l’èxit d’aquest rellançament, s’amplia la junta directiva de l’associació, s’efectuen algunes esmenes als estatuts i es proposa un canvi de nom, amb la recuperació de l’antiga Associació Ribermúsica


35. El 19 de desembre s’organitza el segon gran acte del 2015 a la Ribera: ‘Cants de festa a les portes de l’hivern’, amb un concert a Santa Maria del Mar que aplega més de 300 cantaires que al final s’enllacen en una cadena humana de nadales pels carrers


36. El 2016 correspon a un any de poca activitat a Barcelona, amb l’excepció d’una cantada de nadales al carrer de la Princesa (10 de desembre) en col·laboració amb l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament, però l’associació col·labora de nou amb el cicle Racons de Monistrol el juny, setembre i novembre (destaca el concert del Quartet Mèlt a l’Espai Joan Carles Amat el 27 de novembre) i a Piera s’encarrega de la direcció artística de la 1a edició de ‘Piera • Música i patrimoni 2016’, un itinerari musical pel centre històric (8 d’octubre)


37. Després d’aquesta pausa a Barcelona, el juny de 2017 s’esdevé una primera col·laboració amb El Born CCM, amb dues activitats emmarcades dins de la Festa Major del Casc Antic: el concert escènic ‘Es busca amic’ del Symphonisches Projektorchester & Walter Kiesbauer (Sala Moragues) i l’Escenari Ribermúsica a l’Esplanada del Born


38. També el 2017 Ribermúsica col·labora amb el XIII Festival de Música Religiosa de Vic (concert a l’Església de la Pietat el 12 d’abril) i amb cicle ‘Els dissabtes a Sant Pere de Casserres’ (concert l’1 de juliol); igualment, s’encarrega de la direcció artística de la 2a edició de ‘Piera • Música i patrimoni 2017’ (16 de setembre)


39. El 16 de desembre se celebra una nova edició, ja amb molta més repercussió, de l’acte nadalenc al carrer de la Princesa, amb les actuacions del Cor Gòspel Gràcia i el grup de cançó d’autor QuiEts


40. El juny de 2018 (divendres 15 i dissabte 16) s’organitza la 2a edició dels Concerts al Born CCM: el dia 15 amb un concert simfònic de tres orquestres juvenils a la Sala Moragues i el dia 16 amb l’Escenari Ribermúsica a l’Esplanada del Born, amb la participació de 6 joves formacions de música moderna


41. Una nova edició de ‘Piera • Música i patrimoni’ (la segona) se celebra el dissabte 16 de setembre de 2018 amb quatre nous espais del centre històric de la vila i els corresponents concerts


42. Els dissabte 22 de desembre arriba ‘Nadal a la Ribera 2018’, amb les actuacions respectivament del Quartet Montcada (Plaça La Puntual/carrer Princesa) i el Cor Gòspel BCN Fusió (Esplana del Born)


43. Una nova col·laboració amb el XIV Festival de Música Religiosa de Vic té lloc el 18 d’abril de 2019 amb el concert de de Sabina Vitt a l’Església de la Pietat


44. Ribermúsica col·labora amb l’acte ‘Un món de guitarres’, celebrat el 5 de maig de 2019 a Monistrol de Montserrat com un primer tast del Festival Internacional de Guitarra Joan Carles i Amat


45. A partir del 2019 i fins al 2021 queden consolidats els Concerts al Born CCM del mes juny (Concert a la Sala Moragues i Escenari Ribermúsica a l’Esplanada del Born) i Nadal a la Ribera (successivament: Plaça de la Puntual, Plaça Comercial i Absis de Santa Maria del Mar/Passeig del Born)


46. El 25 de febrer de 2022 Ribermúsica realitza una intervenció musical a l’acte ‘Parlen les dones’ organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya arran d’un encàrrec del mateix Departament, i el 10 d’octubre de 2025 és l’entitat auspiciadora de l’acte ‘Llum, foscor, progressions’, sobre textos de Lluís Solà al Teatre Atlàntida de Vic

La idea de crear una fundació va estar present des del primer dia en la ment dels impulsors del projecte, conscients que aquest seria el pas més decisiu per al seu creixement i consolidació.

En la seva gènesi hi van concórrer dues circumstàncies afavorides per la fortuna: la primera, la decisió de Montserrat Costa, propietària de la Galeria Montcada, de fer una important donació per al capital fundacional, i la segona, el fet que en Lluís Armet, qui fou el tinent d’alcalde en els governs municipals de Pasqual Maragall i aleshores formava part del Parlament de Catalunya com a diputat, hagués fixat mesos abans la seva residència al barri de la Ribera.

Costa, des de la seva galeria en ple carrer de Montcada, havia viscut en primera línia i amb creixent interès el naixement de Ribermúsica i la seva evolució els primers anys. I Armet, home de gran sensibilitat musical i visió estratègica, va intuir immediatament el que aquest projecte podia aportar al barri i a la ciutat en termes de progrés cultural i cohesió social. Cadascun, des de la seva posició, van trobar la manera de donar forma a la nova entitat, que seria el resultat de la conversió de la primitiva Associació Ribermúsica nascuda el 1996.

Costa, amb molts contactes en el món empresarial, va convèncer el director de Codorniu per fer una donació en vistes a ampliar el capital fundacional, i Armet, posseïdor d’un gran poder de convicció, va fer el mateix amb Josep Maria Bricall per assumir la presidència.

I així, el 12 de setembre del 2000, el Palau Dalmases del carrer de Montcada, seu aleshores d’Òmnium Cultural, va ser l’escenari de l’acte de constitució de la Fundació Privada Ribermúsica, amb un patronat presidit per Bricall i amb Josep Martorell com a vicepresident i Oriol Bohigas, Eulàlia Vintró, Hans Meinke, Francesc Raventós, Jordi Raventós (en nom de Codorniu), Emili Cota i Emili Sarrión, així com la mateixa Costa, com a vocals. Cota, aleshores president de la Plataforma d’Entitats de la Ribera, va fer també una donació per completar el capital fundacional. En el mateix acte, Joan Puigdellívol fou nomenat director de la Fundació, de la qual Raimon Bergós en seria el secretari.

Posteriorment, passarien a formar part del patronat noms com Joaquim Ferrer, Francesc Martí Jusmet, Rafael Tous, Jordi Roch, Josep Caminal i Enric Mayolas.
Els quatre presidents serien, per aquest ordre, Josep Maria Bricall, Francesc Martí Jusmet, Josep Martorell i Josep Caminal. La Fundació també va tenir un Consell Assessor, format per noms rellevants del món de la música.

Aquesta fou, doncs, la gènesi de la Fundació Ribermúsica, que en pocs anys se situaria als primers llocs del rànquing institucional i assoliria importants patrocinadors privats. Les fites aconseguides es poden consultar a la Fitxa tipus.

Si bé el 2009 es van signar dos importants convenis, l’un amb la Fundació Ariane de Rothschild per desenvolupar el Projecte Socioeducatiu, i l’altre de caràcter genèric amb l’Alcaldia de Barcelona, amb el canvi de govern municipal arran de les eleccions municipals del 2011, la insensibilitat i poca clarividència dels nous responsables, va portar a la no renovació del conveni. En total, la Fundació va estar activa durant dotze anys, del setembre de 2000 al juliol de 2012, fins a la seva reconversió en Associació, com fou en els seus orígens.

Enllaç a les imatges de l’acte de constitució de la Fundació
https://www.flickr.com/photos/203858388@N07/albums/72177720330837318/

JOAN PUIGDELLÍVOL I CLEMENT (Monistrol de Montserrat, 1953)
Estudiós del fet musical, activista cultural a través de la música

Joan Puigdellívol es defineix com un estudiós del fet musical, però es considera sobretot un activista musical, o més ben dit, un “activista cultural a través de la música”; un binomi, aquest, que a criteri seu permet conciliar perfectament allò tan nostrat del seny i la rauxa.

Amb formació musical que culmina amb estudis de composició al Conservatori Professional de Música de Badalona, durant la seva etapa de formació va anar desenvolupant una activitat creixent en l’àmbit educatiu a molt diversos centres, per acabar exercint com a docent al mateix conservatori badaloní entre 1986 i 2002.

El 1995 inicia una de les grans aventures del seu activisme: el Projecte Ribermúsica, impulsat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i que té com a objectiu la definitiva revitalització del barri de la Ribera (“el Born”), a Ciutat Vella, aprofitant el poder de la música com a element de cohesió social. Amb el Festival de Tardor Ribermúsica com a acte emblema, la creació l’any 2000 de la Fundació Ribermúsica (avui plenament activa en forma d’associació) permet l’expansió de les activitats a tota la ciutat i pel territori de Catalunya. Ben aviat, l’entitat se situa als primers llocs del rànquing institucional i aconsegueix importants patrocinadors privats. Al mateix temps, l’aventura barcelonina li permet introduir-se en el món cultural i artístic de la ciutat i relacionar-se amb figures prominents de la cultura catalana.

Tot i sentir-se urbanita convençut, mai ha renunciat a les arrels monistrolenques, i reconeix que haver format part activa, ja abans dels 18 anys, de l’Associació Cultural Art i Esplai va ser allò que més va contribuir a modelar el seu temperament entusiasta i a forjar el seu esperit inquiet.

Amb tot aquest bagatge, a partir del 2014, un cop consolidat el projecte al cap i casal, emprèn el que ell considera el “gran projecte” de la seva vida, en aquest cas (i com donant acompliment a aquella vella dita però capgirant-la: roda el Born i torna al petit món) a la vila nadiua: la recuperació de la figura de Joan Carles i Amat, que té com a gran repte la creació del Festival Internacional en honor a qui és el «monistrolenc universal» per excel·lència. La seva convicció és que aquest projecte pot significar “un abans i un després” per a Monistrol i situar la vila com un focus d’interès internacional. El 2022, amb motiu de la commemoració del 450è aniversari, és nomenat comissari de l’Any Joan Carles i Amat per la Generalitat de Catalunya (tota la informació al web de l’Associació Joan Carles i Amat: www.associaciojca.org).

Desmitificador i inconformista per naturalesa, i també autoexigent, meticulós i perfeccionista, acostuma a remar a contracorrent i a desmarcar-se de modes, tendències i llocs comuns, per qüestionar tot allò que una societat gregària i acomodatícia accepta com a normal. Aquest qüestionament té sempre en alerta el seu pensament sobre la cultura i el fet musical, i en el seu cap hi barrinen constantment idees i reflexions que algun dia té intenció de plasmar sobre el paper, com a mostra de voluntat didàctica però sobretot, com una necessitat.

Ha publicat textos a Serra d’Or, Revista Musical Catalana, Editorial Mediterrània i Morera Edicions, i en el seu vessant interpretatiu, va formar part durant sis anys –de 1991 a 1996– de la Capella Reial de Catalunya sota el mestratge i direcció de Jordi Savall. També va tenir una efímera etapa com a compositor a inicis dels anys noranta.

Semblança biogràfica extreta de la “Galeria de Monistrolencs notables” dins del llibre ‘Monistrol de Montserrat, un miler d’anys d’història’

Aquest llistat aplega els noms de les persones que han col·laborat amb Ribermúsica al llarg de la seva trajectòria, ja sigui formant part de la plantilla, col·laborant com a professionals en les diverses activitats o fent feines de voluntariat.

• Riadd Abbed Ali Abbas
• Mercedes Aldecoa
• Sandra Anitua
• Òscar Antolí
• Josep Maria Aragay
• José Arias
• Victòria Auger
• Peter Bacchus
• Lino Bahamonde
• Andreu Balius
• Marta Biosca
• Aina Botifoll
• Sara Burrell
• Tomás Busoms
• Arianna Cabiró
• Joan Casals
• Albert Casan
• Mireia Cases
• Montserrat Colomé
• Ana Beatriz Corona
• Clara Cuadern
• Dolors Dalmau
• Elisenda Durà
• Soledad Fernández
• Eloi Fuguet
• Romina Fusco
• Karsten Galle
• Lluís Gallifa
• Sergi Garcia
• Miguel Gozalbo
• Pau Guillamet
• Sílvia Günther
• Esperanza Gutiérrez
• Laura Herrero
• Sílvia Iturria
• Jordi Janer
• Ivan Jménez Costa
• Aziz Khodary
• Guillermo Krauel
• Vanessa Lafarga
• Carles Llàcer
• Jordi Llobet
• Dagmar Lüderitz
• Elisenda Marcé
• Àfrica Martínez
• Rut Martinez
• Borja Mascaró
• Laia Mora
• Cristina Morales
• Sergio Morales
• Esther Pacheco
• Stephanie Margaret Paff
• Judit Parés
• Mireia Perelló
• Judit Permanyer
• Aida Pinazo
• Yisbell Pituelli
• Lilian Prosée
• Arnau Puigdellívol
• Oriol Puigdellívol
• Mercedes Resino
• Oriol Riera
• Eduard Roca
• Laia Sabater
• Laia Saborido
• Alejandro Sánchez
• Angèlica Sánchez
• Paula Santillán
• Laia Serra
• Kate Simer
• Fumi Suzuki
• Mariña Tatter
• Francesc Ticó
• Toni Torvà
• Pilar Vallès
• Miguel Angel Vera
• Lluís Vergés
• Àurea Vidal
• Santi Vilanova
• Cristina Vilaró
• Sónsoles Vilella
• Jordi Virgili
• Marcel Zamble

I amb disculpes per possibles oblits